La trompeta silenciosa és Andrea Motis.
I també és el títol del darrer projecte documental de Ramon Tort:
[…] una història íntima de creixement personal carregada d’emocions, dubtes, pors, contradiccions i jazz, molt de jazz.
El director de la inspiradora A Story About Kids & Music, sobre la Sant Andreu Jazz Band, ha estat seguint les passes d’Andrea Motis durant els darrers dos anys i mig, a través d’escenaris de tot el món.
Amb la seva càmera, ha sigut testimoni de l’evolució musical i humana de l’artista.
I és a través d’aquesta qualitat, precisament, que ens explica “qui és Andrea Motis”:
Ara ens centrarem en una mirada innocent, humil, tendra, redemptora, que hipnotitza i que és capaç de contagiar entusiasme i seduir sense fer ús de l’excentricitat i l’excés, sense ser prototip o fórmula, des de la simplicitat i la potència comunicativa d’un so de trompeta subtil i una veu que, sense ser virtuosa, emociona.
Pretenc traslladar aquesta història de contrastos, de baixes revolucions i escenes electritzants, viscudes des d’una serenitat misteriosa, impròpia gairebé … Contagiar aquesta mateixa innocència, naturalitat, tendresa, humanitat, humilitat … que a mi m’ha seduït.
—Ramon Tort, director de The Quiet Trumpet
Deixa un comentari