Presentem Emotional Dance, l’àlbum d’Andrea Motis per a Impulse!

Després d’editar sis discos aclamats per la crítica al costat del baixista Joan Chamorro, la trompetista, cantant i compositora establerta a Barcelona, ​​Andrea Motis, fa el seu debut en solitari sota el segell Impulse! Records amb l’àlbum Emotional Dance.

La impressionant avinença que l’artista ha vingut conreant amb Chamorro en els últims set anys segueix intacta a Emotional Dance. Entre les destacades interpretacions que conté el treball discogràfic hi ha, a més de la de l’esmentat baixista, la del pianista Ignasi Terraza, el bateria Esteve Pi i el guitarrista Josep Traver com a nucli dur de la formació. Com Chamorro, Motis ha gravat i girat de forma constant amb aquests músics.

Chamorro coprodueix Emotional Dance amb Brian Bacchus i Jay Newland. I gràcies al savi suggeriment de Bacchus i del director artístic d’Universal Records, Jean-Philippe Allard, Motis completa la formació amb la col·laboració d’un grup de destacats músics nord-americans: el vibrafonista Warren Wolf, l’acordionista Gil Goldstein, el saxo baríton Scott Robinson i el percussionista Café Da Silva. El famós saxo tenor nord-americà Joel Frahm, que ha col·laborat anteriorment amb Motis i Chamorro, també participa en tres temes.

Vam convidar-lo [Joel] a tocar amb nosaltres a Barcelona el 2016. La seva actuació va ser tan memorable que vam saber que volíem comptar amb ell a l’àlbum.

– Andrea Motis

Andrea, intèrpret

Encara que Andrea Motis només tingui 21 anys, la seva maduresa musical supera amb escreix l’expectativa dels seus anys.

Això es deu al fet que va començar a tocar la trompeta als set anys i tres anys després va començar a estudiar jazz a l’Escola Municipal de Música de Santa Andreu amb Chamorro, qui va reclutar Andrea poc després perquè formés part de la seva banda, tot i ser una adolescent. Mentre seguia estudiant a l’escola va ser membre de la Sant Andreu Jazz Band durant nou anys, període en el qual va gravar vuit discos i va tocar en directe amb noms de la talla del trombonista Wycliffe Gordon, el saxofonista Jesse Davis, el clarinetista Bobby Gordon i el saxofonista Dick Oatts, entre d’altres.

A banda de la trompeta Motis toca el saxo alt. Però es va estrenar com a cantant amb la banda de Chamorro. “La trompeta sempre ha estat el meu instrument principal”, diu Motis quan se li pregunta si prefereix la seva faceta d’instrumentista o la de vocalista. “Tocar la trompeta és com meditar per a mi, és una part molt important de la meva vida. Però no vull haver de triar només una de les meves vessants artístiques, perquè adoro tocar-les totes”.

andrea-motis-emotional-danceA Emotional Dance la interpretació vocal de Motis es converteix en la protagonista escènica. Andrea Motis posseeix un alt encantador i versàtil, amb un subtil vibrato i un fraseig concís que li ha valgut comparacions amb referències estilístiques com Billie Holiday i Norah Jones.

La seva destresa vocal es revela de forma immediata en el clàssic de Charles Daniels i Richard Whiting que obre l’àlbum, He ‘s Funny That Way. Potser no és una coincidència que aquest tema clàssic del jazz s’acostumi a associar des de fa molt temps a Lady Day. Motis i el seu ensemble fan justícia a la composició, ressaltant-la amb un contratemps de l’època del swing per antonomàsia, que va pavimentant el camí per introduir l’absorbent solo de Robinson. Motis el segueix amb un deliciós solo de trompeta que accentua el seu to àcid i el seu precís sentit del swing melòdic.

Andrea Motis veu Emotional Dance com una ampliació i una evolució respecte al seu treball amb Chamorro. Com en els seus anteriors projectes, el nou àlbum conté la seva proporció equilibrada de clàssics del jazz.

A més de He ‘s Funny That Way, Motis interpreta altres captivadores versions del tema de Franck Loesser Never Will I Marry, de la cançó de Cole Porter You’D Be So Nice To Come Home To, d’Eddie Jefferson Baby Girl, de la cançó de Johnny Mercer I Remember You, del tall d’Horace Silver Senyor Blues i finalment del tema d’Antonio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes Chega de Saudade.

Emotional Dance revela el creixement de d’Andrea Motis com a artista amb la inclusió de les composicions La Gavina, de Federico Sires Puig, Louisiana o Els Camps de Cotó, d’Els Amics de les Arts, i Matilda, de Perico Sambeat. En els tres temes Motis canta en català per primera vegada en una gravació. Fins i tot, l’última cançó inclou l’acompanyament i el solo de l’ondulant saxo soprano de Sambeat.

Motis, compositora

Motis també mostra per primera vegada els seus dots de compositora, firmant tres temes del total de catorze que componen Emotional Dance.

La primera cançó composta per a l’àlbum va ser If You Give Them More Than You Can, una entendridora balada amb una lletra sincera que aborda el sentiment de veure’s pressionat per la moltes responsabilitats.

A I Did not Tell Them Why, Motis mostra la seva part més eixerida cantant sobre mantenir un romanç incipient en secret, mentre que la gallardia hard-bop de la seva peça instrumental Save the Orangutan és representativa del seu poder i capacitat d’improvisació a la trompeta quan comparteix amb Frahm el pes del lideratge.

Pel que fa a la brillant cançó que dóna títol a l’àlbum, el pianista Ignasi Terraza la va compondre fa bastants anys com una peça instrumental. Andrea Motis ni tan sols coneixia l’habilitat de Terraza per a la composició fins que no va escoltar la cançó a la ràdio. “Vam pensar que el títol de la cançó era molt representatiu de les nostres emocions mentre gravàvem aquest primer àlbum per a Impulse! Records”, diu Motis. “El títol implica tots els canvis positius i la nova direcció que hem pres amb la meva música, a més de reconèixer que les coses es van movent en la direcció correcta”.